|
| |
 |
|
|
La seua història
antiga està poc investigada,
només s’ha estudiat
la vall de Batea -confluència
del riu Matarranya i la vall de Batea
(que llavors era via d'aigua)- i
el riu Algars en la seva confluència
amb el barranc de Batea (que també era
via d'aigua).Un altre lloc molt interessant és
los Vilars, on, entre altres objectes,
han aparegut àmfores i pedres
tallades; també s'hi conserven
tombes tallades a la roca, n'hi ha
moltes (només restes) destruïdes
en començar les obres de construcció del
ferrocarril a final del segle XIX.Atesa
la seua situació estratègica,
un monticle en la confluència
dels rius Matarranya i Algars, des
que hi ha documentació ha
pertangut a adalils dels reis.
|
En el segle
XIII, Alfons I el Batallador,
el 1133, conquesta als àrabs
Mequinensa i la zona en què està Nonasp
i dóna castell i vila
als seus adalils: Pedro de Biota,
Iñigo Fortuñón
i Ximen Garces. Perdut després
de la derrota del Batallador
a Fraga, Alfons II va reconquistar
Nonasp cap al 1167-68, que va
tornar a ser del seu adalil Jimeno
d'Artusella, alferes del rei,
cap de l'host reial, procurador
de queviures i cap de la valuosa
cavalleria. El va cedir al seu
fill Artal, fins que, el 1209,
en un intercanvi de propietats
amb la seva germana, Elvira d'Artusella,
casada amb Guillem de Cervelló,
membre d'una poderosa família
catalana lligada en diverses
generacions als reis, aquesta
el va cedir a l'Orde del Temple,
el 21 de març de 1248,
depenent del seu castell de Miravet.
|
 |
| Ramon
Berenguer IV diu que, durant
el seu govern, Nonasp mantenia
a ratlla l'enemic al riu Matarranya
en la seva confluència
amb el riu Algars. Cap al 1308,
en desaparèixer els templers,
va passar a pertànyer
als hospitalers fins a la desamortització. |
|
El 1244, el templer fra Arnal de
Prades era protector de Nonasp. El
1409, el sanjoanista, fra Salvador
de Luna va ser comanador de la vila.
El 1727, Diego Barbastre era comanador
i protector de Nonasp.
La seua església es considera
de les més antigues de la
comarca (principi del segle XIV).
En haver patit moltes modificacions,
ha perdut l'estil, encara que conserva
el romànic (façana)
i el gòtic. Té una
bella ermita a 1 km de la vila, en
la confluència dels rius Matarranya
i Algars, actualment està ben
conservada i està envoltada
per un parc de grans pinyeres de
23 metres d'alçada i un diàmetre
d'1,31 m. La Verge que allí es
venera gaudeix de gran devoció a
la comarca. S'han trobat documents
on, des de 1606, els veïns en
morir deixaven misses per celebrar
pel difunt en aquesta ermita de la
Mare de Déu de les Dosaigües,
que no se sap exactament quan es
va construir.
Són originaris de Nonasp
els infants de Turlan, que trobem
esmentats en nombrosos documents
(escut d'armes en camp vermell amb
dues tórtores,
partit amb un escaquer blau i argent,
i a sota una tórtora). En
desaparèixer
la branca principal, el casal es
va deure partir i se suposa que n'hi
ha almenys quatre amos. Entre els
Turlan ja coneguts, trobem Pedro
Turlan, canonge i rector de la Universitat
de Saragossa, nascut a Nonasp, i
Miguel Turlan que va estar a Anvers
(Flandes). Nascut ja a fora, tenim
en José M.
Turlan Masana, metge militar que
va participar en nombroses batalles
durant la Guerra de la Independència
i va ser metge reial de Ferran VII.
Va existir una ermita extramurs,
desapareguda a meitat del segle passat,
l'ermita de Sant Sebastià.
Els darrers segles, adossat a l'ermita
hi havia l'hospital, que també apareix
com a pertanyent al Camí de
Sant Jaume. El 1776 ja estava en
mal estat. Atesa la seua situació fronterera
amb Catalunya pateix els saquejos
i cremes de la vila per les tropes
catalanes recolzades pels francesos.
El 1648 els francesos prenen Nonasp
i cremen els documents. L'any següent és
atacada de nou des de Flix. El 1681
els francesos cremen la vila.El segle
XIX, pateix de nou per les guerres
carlines, d'aquesta època
conservem una torre fortí amb
algunes de les parets mig derruïdes.
|
|
|
|
|
|
|
